Sempre trobarem un blau
on emparar-nos.
Un blau als ulls
o al bell mig de la ment.
Que ens tenyeixi el gest
i el món sencer
que es desballesta.
Damunt de les batalles de cada dia.
El cel segueix convidant-nos
a un blau pel pensament.
ui, bonic, bonic i segueixo el convit...
ResponEliminagenial!
ResponEliminaI en els moments tristos, música blava e´s el que escolto.
ResponEliminaT'espero, Zel!
ResponEliminaGràcies, isabel
Música blava, va bé oi, Eva? bon remei per la tristor.
però que bé fantàstic estupend...genial el dibuix i els versos!!!!
ResponEliminaEeeeei, has fet el dibuix del poema!!... això és una genialitat :-))
ResponElimina