Avui segueixo el convit del cel-segur que en somins-
però el cel em convida
a tombar els ulls avall
.
-Allà hi ha el teu destí!
mormola, vestit de brisa suau
encara no és l’hora dels adéus
cal viure molts desficis,
plorar en moltes bodes,
collir confits en molts bateigs,
.
-Allà hi ha el teu destí!
mormola, vestit de brisa suau
encara no és l’hora dels adéus
cal viure molts desficis,
plorar en moltes bodes,
collir confits en molts bateigs,
veure acomplir-se molts desigs
obrir braços amorosos,
acomiadar els amics,
per dies o per sempre.
.
-Em sents? Tomba els ulls avall,
i fes dels somnis vida,
que quan arribi l’hora
seré jo qui vindré a buscar-te
i farem de l’horitzó destí final
i nou principi
acomiadar els amics,
per dies o per sempre.
.
-Em sents? Tomba els ulls avall,
i fes dels somnis vida,
que quan arribi l’hora
seré jo qui vindré a buscar-te
i farem de l’horitzó destí final
i nou principi
.
(seguint la Carme, eterna creadora)
Això sí que és un blau intens!
ResponEliminaZel, fem dels somnis vida... m'agrada la idea, i de cada final un nou principi. No hi ha millor projecte que aquest!
fantàstic!
ResponEliminaEt segueixo, Zel.
Carme, acabo de veure el retolet aquest del tres24, però l'enllaç no em funciona! I allà només puc veure el d'avui, com ho has fet?
ResponEliminaCom era allò de coi de dones?
ResponElimina;)
El teu, un regal, zel!
Segueixo i a veure si sé continuar a l'alçada...
ResponEliminaBona nit! Poso el forrellat i abaixo la persiana (o al revés); això de la dislèxia...
d.
Zel, doncs si jo clico l'enllaç, si que trobo el llistat dels blogs recomanats del Juliol.
ResponEliminaNo sé com ho he fet.