28 -7 -10
Em perdo en les lliçons
de les paraules,
dels seus PER QUÈ,
i COM i QUAN,
Sempre em resulten
entremaliades
i em confonc en son abisme
de entremaliades sorpreses.
Lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracasen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
amb pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida ?
Serà que ens aclapara el neguit
ResponEliminai anem saltant per sobre el text
com els conills pel sotabosc?
Serà que embogim
en veure que ens parlen a l'orella quatre lletres amb cantarella?...
Poetes, que no sé que us passa avui, que tots dieu que us confonen les paraules! :)
ResponEliminaAnton... m'encanta aquest poema! :-)
ResponElimina"Lletrejo a cullerades" ostres, jo no les sé dir així les coses, mare meva...