(Seguint Zel, Carme i tothom...)
Sempre trobarem un racó arrecerat,
un raig que ens acaroni el pas,
un blau amb tots els matisos per envernissar l'esguard,
aromes dolços rescatats del rebost de la infantesa,
un convit a taula amiga parada amb flors del camp
i paraules sàvies per guiar-nos el desig per camins llunyans...
Sempre trobarem ganes col·lectives d'esquinçar ja els atavismes.
Sempre trobarem motius per tirar coets
i treure'ns amb reverencial satisfacció el barret
davant les genialitats serenes amb habilitat al traç,
a les rimes, a les veritats de les paraules i al ball sobre el teclat.
un raig que ens acaroni el pas,
un blau amb tots els matisos per envernissar l'esguard,
aromes dolços rescatats del rebost de la infantesa,
un convit a taula amiga parada amb flors del camp
i paraules sàvies per guiar-nos el desig per camins llunyans...
Sempre trobarem ganes col·lectives d'esquinçar ja els atavismes.
Sempre trobarem motius per tirar coets
i treure'ns amb reverencial satisfacció el barret
davant les genialitats serenes amb habilitat al traç,
a les rimes, a les veritats de les paraules i al ball sobre el teclat.
*
Isabel, aquests dies, aquest mes, són com un desfici de seguir i seguir, de llegir i entendre, i despullar-se esperant el vestit nou de qui et ve al darrere, meravella de mans que no es toquen, però un intangible que s'abraça...
ResponEliminazel, inspiració contagiosa que ens segresta l'atenció a qualsevol hora del dia o de la nit...
ResponEliminaTeniu raó, és un contagi de paraules
ResponEliminai intangibles que s'abracen.
És el joc poètic!
M'he colat... Volia dir que et seguia a tu, Isabel... Encara que els anteriors poemes també tenen un bocí de culpa...
ResponEliminad.
M'agrada molt això de les genialitats serenes.
ResponEliminaLa veritat és que entre coet i coet i contagis i adiccions, sempre hi trobo, aquí una serenitat i una saviesa, de dones i homes...
Moltíssimes gràcies a tots, m'encanta anar seguint el fil!