I obren portes i tanquen finestres
I creixen i rodolen i esberlen panys.
Les llegeixo i no les comprenc i les miro
I les regiro i les separo i les analitzo
I les reposo durant hores i hi torno de nou.
Amunt i avall, del dret i del revés, d'esquerra
A dreta, i viceversa. Per si les lletres tenen
Un altre significat que se m'amaga ara mateix.
Les col·lecciono i les il·lumino amb el pleniluni
I teixeixo al seu voltant una aurèola de misteri.
Potser així sabré les imatges que s'hi han amagat.
Les paraules, aquests bocins de mi que t'oferia,
S'han rebel·lat i m'han sotmès al caos i al desordre.
I només trobo que no en discerneixo el teu comiat.
d.
donant una ullada el teu blog
ResponEliminauna abraçada des de Reus
Ja m'he perdut del tot. No done abast ni a llegir-vos... Quina empenta, quin entusiasme!!!
ResponEliminaBé, ho dic a deshora i d'una manera prosaica: A mi també m'agrada el blau.
Carme, a mi l'enllaç amb 3cat24.cat tampoc no em funciona permolt que clique damunt la imatge com tu dius.
Tornaré a posar l'enllaç, a veure si funciona.
ResponEliminaDislèxia???? amb aquests versos? :)