I si tanco els ulls començo el somni
Amagat, clandestí, prohibit
Qui gosarà a dir-me un no dins el meu somni?
Desitjat, lliure, feliç
Tanqueu els ulls, i ara...
Que la vostra fixa mirada
retrobi la pau
en el mes profund interior.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La mirada interior, la més important de totes, la que diu més de nosaltres, la que ens pot dur als mons més lliures, a les felicitats més profundes.
ResponEliminaM'ha agradat la teva mirada i el teu poema.
A mi també, Mon, molt, fa quietud el mirar-te...
ResponEliminaOh!!! M'ha agradat molt això de tancar els ulls per somiar!! I si en el somni trobem la pau... és el millor que podem trobar :-)
ResponEliminaDins el somni sempre la millor mirada i ningú gosarà mai contradir-te!
ResponElimina