[diàfana mirada d'Azul Marchig]
*
He sabut que els teus ulls em desitgen,
Que en silenci has estat sembrant un camp
En guaret indefinit, impregnat de sal,
I avui veus com floreix el resultat
De tant d'esforç contra les inclemències
I l'aïllament.
He escoltat cada lletra
Del teu nom, cromàtica paciència, i deixo
Les banderes de l'esperança hissades
En l'esquàlid puig del meu viure; vents
De Fortuna favorable o de malastrugança
Decidiran cap a quina direcció han d'onejar...
d.
I aquí teniu un home que es supera vers a vers...
ResponEliminacampió olímpic de totes les itineràncies poètiques possibles mundials!
ResponEliminaDeo, al·lucino dia a dia amb la teva capacitat de trobar les esdruixoles adequades... :)
ResponElimina