Una
línia fina
marca
la frontera
del
ser i no ser,
de
l'estar i ja no estar.
L'equilibri
és la lluita,
la
gestió del dia a dia,
l'avui
tu i demà jo,
els
moments de pena
i
les estones d'alegria.
Quan
un braç de la balança
es
comença a decantar
no
sempre hi ha forces
per
tornar a l'estabilitat
que
potser penjant d'un fil
aguntava
els cops de puny
i
que avui ha superat
el
límit de la resistència.
L'equilibri
és dur,
i
fràgil, molt fràgil.
Fins
aquí hem arribat.
(Seguint Deomises i dedicat a l'Adriana que ahir va decidir voluntàriament deixar aquest món que no l'havia tractat mai massa bé)
La fragilitat...
ResponEliminaMolt dur.
Una abraçada Laura
Fragilitat...valentia...
ResponEliminaUn petó!
Impactant !
ResponEliminaUna frontera on tots ens dirigim
ResponEliminafina, groixuda o rustega
tant se me'n val
A pas curt o pas llarg,
amb pressa o dilació
ens hi apropem sense remei
i potser pensem en mon
que ens sorprengui
i sigui millor...
O superior ?
Vaja dilema ...LA MORT.
..................... Anton
Accepta l'equilibri de la nostra fragilitat.
Buf!
ResponEliminaNo sabria ben bé que dir...
Una abraçada llarga... Immensa!
La fragilitat de l'equilibri i encara més la fragilitat de les persones...
ResponEliminaLa mort com un alliberament, quantes persones ho han vist així...