Màgica somnolència (de deomises)

[seguint la zel i la Pilar]

Desvetlla't, amor, vine a la frontera

On la meva pell segueix essent teva,

On mai no existeix ni lluita ni treva

Per arribar a l'abrusada de la foguera.

Sóc el pelegrí dels teus besos, la romeva

Ànima seduïda amb mossecs d'espera,

La llum i la foscor que t'habita, la darrera

Idea que et pensa, i el primer pensament.

Desvetlla't, vida, lliga't i ajoca't en el meu pit,

Que és alberg per a les pors, per al turment,

Per al reialme de la flama més pura i ardent.

Ets la màgica somnolència que em pren de nit,

La calma i el combat contra la memòria i l'oblit,

Aquesta fam que no acaba i esdevé delit dement.

d.