Estimbar el blanc
per renéixer multicolor.
Som llum.
La gota més petita
conté tots els colors.
Travessem-la plegats.
Després ja solcarem la roca.
per renéixer multicolor.
Som llum.
La gota més petita
conté tots els colors.
Travessem-la plegats.
Després ja solcarem la roca.
Uau! Travessar la gota més petita que conté tots els colors! Jo m'hi apunto!, després ja solcarem la roca!
ResponEliminaque aquest poema porti sorti a tothom que té la llum de l'ànima apagada...
ResponEliminaLa força de la gota d'aigua...
ResponEliminaDe vegades també és la que fa vesar el got, o la copa...
Salut.
onatge
Barbollaire, un poema amb molta força... després de les ferides i les cendres, que crec que ens van contaminar una mica a tots... (encara hi ha poemes en espera sobre això) Tu ens has fet llum a tots i d'aquesta llum sortiran tots els colors. M'apunto a travessar-la plegats com la Cèlia. Després ja veurem com ens espavil·lem per solcar la roca.
ResponEliminaUn repte engrescador.
Un poema absolutament refrescant. Jo també m'hi apunte.
ResponEliminaLa roca després... ja hi ha temps...
ResponElimina