Perquè amor fas així mal?
Meta anhelada i temuda,
cremes l'ànima a qui fregues,
congeles els llavis
de qui vols fugir.
Meta somiada i renegada,
incendies els cossos dels destinats,
apagues la mirada
als allunyats.
Perquè fas, així, mal?
Sobres les cendres de la passió
gastada appressadament,
camines indiferent
i cants i plors i rialles i crits
et fan d'estela
en el joc cruel
del dir-se "Ti amo"
Jo diria que l'amor no és qui fa mal, fem mal tots i totes que respirem malament l'amor i l'engendrem encara pitjor...
ResponEliminaI de vegades diem amor, i no era amor...
I creiem que estimavem en dues direccions, i no...
Però tens raó amb tot el que expresses.
Salut Cinzia.
onatge
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe eliminat un comentari repetit. Coses que passen
ResponEliminaCinzia un poema molt intens, preciós encara que sigui trist. Hi ha tanta gent que no sap estimar!
Quan en un joc de dos, un no hi vol jugar o hi juga malament o diferent, l'altre en surt perjudicat i ferit.
ResponEliminaEstimar sempre és un joc de dos (mínim) i com que és un concepte abstracte i hi intervenen els sentiments (i l'educació, penso jo) és difícil mantenir la flama al mateix temps i espai. Molts ho aconsegueixen, d'altres no...
el cruel es dir Ti amo quan només és un de sol qui ho sent i ho fa de debó... el cruel és donar cants i rialles per qui el que tant sols vol es fer-te cridar i plorar... el cruel és ser tant cruel!
ResponEliminaÉS preciós aquest escrit.
ResponElimina