Recordarem,
quan llegirem junts,
aquella tarda
aquella tarda
que fou el primer bes.
I l'assajarem un i altre cop
fins retenir-lo del tot.
Tal com va ser:
tremolós, humit i tendre.
I l'assajarem un i altre cop
fins retenir-lo del tot.
Tal com va ser:
tremolós, humit i tendre.
Recordarem sempre
ResponEliminaaquella tarda que
és com el cordó
umbilical que ens
porta al poema viscut...
És profund perquè
no podem retenir-lo...
Ens vam trobar
pels camins de vida
humits de passió...
Salut.
onatge
Llegir la tarda per recordar el bes i... assajar-lo de nou! tremolo tota jo!
ResponEliminaRecords... i tornar a recordar junts els records :)
ResponEliminarecordar-ne el sabor a vegades és molt amarg...
ResponEliminaEl primer... el recordo com si fos ara mateix. I les paraules, i les sensacions... només em sap greu que tan sols pugui passar una vegada.
ResponElimina