solquen i esmolen la terradavallen immisericordes al desastre sens fi
tallen i seguen soques i arrels
qui ensenyarà un arbre al seu fill?
quan tot serà erm,
quedaran els somnis i la mort,
l'esperança entre les pedres...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Són fidels a
ResponEliminales seves arrels
i ens regalen ombra
vinguem d'on vinguem...
Qui no estima
un arbre és incapaç
d'estimar res...
Desitjo que sempre
quedi una arrel
i una fulla
amb rosada per
anar germinant...
I que els teus llavis
a la copa hi trobi
sempre el bon fruit...
Salut.
onatge
triste dolcezza!
ResponEliminaI tant Zel, els hem de protegir, per protegir la vida i els somnis... "pare, digueu-me què..."
ResponEliminaSacsejadora poètica de conscientcies, Zel. Que trist i quina manera més bonica de dir coses tristes.
ResponEliminaAls seus fills... qui amb la bondat pugui ensenyar-los...
ResponEliminatota una visió de futur...
ResponElimina