RESPOSTA 42 - Sempre plovia - Noves Flors

Sempre plovia cendra al meu voltant

aquell color de plom la pesantor

de l’aire de colom afeblit

amb la gorja deserta al meu voltant

pertot arreu del món

mai no hi ha terra ferma sota els peus

res no puc veure enlloc i res no em veu

com és que hi sóc?

Però ben endins de mi

jo portava la mar

i esmicolava mots i cisellava ones

i estavellava roques i cisellava mots

secretament

sempre parla en secret el silenci marí

a cau d’orella.

Des del cor de la mar tot el gris és verdós

i hi ha milers de blaus i de violes

les albes són rogenques

els ponents virolats

les paraules floreixen sobre esculls de setí.

Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?

Qualsevol dia