dimarts, 22 de juliol del 2008

RESPOSTA 42 - Sempre plovia - Noves Flors




Sempre plovia cendra al meu voltant

aquell color de plom la pesantor

de l’aire de colom afeblit

amb la gorja deserta al meu voltant

pertot arreu del món

mai no hi ha terra ferma sota els peus

res no puc veure enlloc i res no em veu

com és que hi sóc?

Però ben endins de mi

jo portava la mar

i esmicolava mots i cisellava ones

i estavellava roques i cisellava mots

secretament

sempre parla en secret el silenci marí

a cau d’orella.

Des del cor de la mar tot el gris és verdós

i hi ha milers de blaus i de violes

les albes són rogenques

els ponents virolats

les paraules floreixen sobre esculls de setí.

Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?

Qualsevol dia

6 comentaris:

  1. Noia! Per llegir-lo més d'una vegada i més de tres...
    Tornaré...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. molt bonic, si senyora, vaig a seguir el fil...

    ResponElimina
  3. QUALSEVOL DIA POT SURTIR EL SOL...
    ETS UN SOL NOVESFLORS!

    ResponElimina
  4. esperem dons trovar, qualsevol dia aquest vaixell per poder fer-lo a mar, aquest mar que tant meravellosament descrius.

    ResponElimina
  5. Mar enllà sempre darrere un somni. Doncs disposarem un vaixell Noves flors, tot és posar-s'hi

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons