 |
| Imatge dins The nicest pictures |
L'amic morí per l'amat en l'alba, la primavera,
perquè més enllà de la innocència
no podia pas perdurar el seu amor.
I els ocells feniren llur cant,
fins que el cant de l'amic els rellevà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Gràcies, Helena, per començar.
ResponEliminaPotser perduraria el seu diàleg amb els ocells.
Una altra mena d'amor com diu Llull.
Els ocells i el seu cant, una bellesa...
ResponEliminaRomanticisme espiritual.
ResponEliminaL'amic sempre mor per l'amat perquè en una relació sempre un dóna més que l'altre.
ResponEliminaÉs potser el despertar cruel de la passió que s'acaba? És potser l'hora de l'amic? Tendresa i complicitat.
ResponElimina