 |
| Bust de Jane Austen |
És tot el
que el meu cor demana,
ser com l’Elisabeth-Jane
Austen.
La menys
buida, la més gran,
la que més
parla de l’amor
i la que
menys el viu.
Només l’absolució
postergatòria
d’un altre
solteró, Kafka.
Aquesta
escriptora sempre ha estat
alta literatura
per alguna raó.
Segueixo la Montse.
ResponEliminagrans paraules per una de les grans
ResponEliminaHa canalitzat tots els sentiments escrivint... Els ha fet crèixer i els ha expressat de la millor manera. Inventant històries de ficció que contenen grans realitats i veritats de la vida.
ResponEliminaUna dona plena de realisme màgic.
ResponEliminaPenso que és una mica trist parlar d'amor i no poder viure'l...A mi també m'agrada molt aquesta autora...
ResponEliminaDesig de ser.
ResponEliminal sentiment per damunt de tot.
ResponEliminaelfreelang,
ResponEliminano sé per què la classifiquen com a novel·la romàntica!
Carme,
ResponEliminatens raó, va fer novel·la del sentiment.
Montse,
no hauria dit mai que fes realisme màgic, però no és desencertat. Les seves històries són màgiques!
M. Roser,
a mi em fa enveja.
Teresa Ribera,
exactament, desig de ser, no pas de tenir!
Xavier Pujol,
seny i sentiment.
Parlar d'amor i no viure'l, un sentiment que és viu molt sovint.
ResponEliminasa lluna,
ResponEliminajo tenia un professor de poesia que preguntava per què fer un poema d'amor si mentrestant pots estar fent-lo.