divendres, 12 de juny del 2015

Emoció i expressió

Bust de Jane Austen


És tot el que el meu cor demana,
ser com l’Elisabeth-Jane Austen.
La menys buida, la més gran,
la que més parla de l’amor
i la que menys el viu.
Només l’absolució postergatòria
d’un altre solteró, Kafka.
Aquesta escriptora sempre ha estat
alta literatura per alguna raó.


11 comentaris:

  1. Ha canalitzat tots els sentiments escrivint... Els ha fet crèixer i els ha expressat de la millor manera. Inventant històries de ficció que contenen grans realitats i veritats de la vida.

    ResponElimina
  2. Una dona plena de realisme màgic.

    ResponElimina
  3. Penso que és una mica trist parlar d'amor i no poder viure'l...A mi també m'agrada molt aquesta autora...

    ResponElimina
  4. elfreelang,
    no sé per què la classifiquen com a novel·la romàntica!

    ResponElimina
  5. Carme,
    tens raó, va fer novel·la del sentiment.

    Montse,
    no hauria dit mai que fes realisme màgic, però no és desencertat. Les seves històries són màgiques!

    M. Roser,
    a mi em fa enveja.

    Teresa Ribera,
    exactament, desig de ser, no pas de tenir!

    Xavier Pujol,
    seny i sentiment.

    ResponElimina
  6. Parlar d'amor i no viure'l, un sentiment que és viu molt sovint.

    ResponElimina
  7. sa lluna,
    jo tenia un professor de poesia que preguntava per què fer un poema d'amor si mentrestant pots estar fent-lo.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons