Baules m'encadenen:
un altre el desig,
l'altra la dolcesa.
Quan l'amor és dolç,
dolça és la cadena.
El meu cor demana
pessics de tendresa!
Seguint la Montse
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'agrada com batega la tendresa.
ResponEliminaSempre és plaent sentir bategar la tendresa, a dins del nostre pit o en el pit de qui ens estima.
EliminaAmb pa de pessic...amb melmelada.
ResponEliminaMmmm...ben dolcet.
EliminaM'agrada!
Tres baules magnífiques, com el poema... que no falti mai la tendresa.
ResponEliminaLa tendresa és important, un complement meravellós al amor i al desig. I en qualsevol situació la tendresa ens ajuda.
Eliminai adormir-se en el jaç de fulles seques... anton.
ResponElimina...entre els braços de qui estimes
EliminaCom a poema d'amor és perfecte.
ResponEliminaA l'imatge he comptat 4 cors vermells.
Es pot fer extensiu a l'amor cap al país.
Oh, i tant! Un amor incondicional, sense fissures.
EliminaM'agraden aquests poètics pessics.
ResponEliminaGràcies, Montse! Són uns pessics còmplices, espontanis.
EliminaEnganxada a les teves baules, pessigant tendresa ;)
ResponElimina