dijous, 11 de juny del 2015

TORNADA


Una dona solitària,
camí de casa
somnis la porten
i l'acaronen,
com pessics de tendresa
que l'enlairen,
és tot el que el seu cor demana.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

9 comentaris:

  1. Pilar12 de juny del 2015, a les 8:42

    Camí de tornada, ple de petjades felices.

    ResponElimina
  2. Teresa Ribera12 de juny del 2015, a les 10:13

    I tornes a casa vella i sàvia de tendresa.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals12 de juny del 2015, a les 11:08

    És tot el que li demano a un poema! M'agrada molt, Montse!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas12 de juny del 2015, a les 11:30

    Està bé amb ella mateixa, tranquil·la, somiadora, en pau. Preciós!

    ResponElimina
  5. rebaixes12 de juny del 2015, a les 12:05

    si mai fugirem... retornar, hem copsat el moment del desig que porta la cadira del repòs de conversa ... contacte de records... aixecar el pitxell i beure el passat que se'ns fa present... anton.

    ResponElimina
  6. xavier pujol12 de juny del 2015, a les 13:17

    Abraçada per les lletres d'un poema.

    ResponElimina
  7. M. Roser12 de juny del 2015, a les 19:45

    No està sola, els somnis l'acompanyen...

    ResponElimina
  8. Unknown14 de juny del 2015, a les 18:59

    M'inspiren els teus pessics de tendresa. Me'ls emporto, Montse!

    ResponElimina
  9. sa lluna15 de juny del 2015, a les 2:35

    És una tornada ben dolça.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons