Una dama
amb camèlia roja al pit
volta pel prat.
Camins la porten
a esfullar margarides:
T'estim, no t'estim.
Una ària, a ciutat,
en noves veus de poeta,
Armand enamorat,
parla.
Somnis de l'ànima,
"en mos desigs complir ".
La poesia dels sentits
en la flor més efímera.
Marguerite,
Violetta,
Laura adorable,
Maria rossinyol
dins del llibre quantes veus hi parlen... anton.
ResponEliminaEn el llibret de la vida cada actor parla amb la seva veu.
EliminaPotser surt el SÍ
ResponEliminaJa estaria bé...
EliminaM'agrada aquesta dama que fa la "ruta" de les flors, per captar-ne tota la poesia...
ResponEliminaM'ha fet gràcia la signatura , fa joc amb les flors!
Has sentit el rossinyol?
Eliminam'agrada, segueixo el camí.
ResponEliminaLes flors t'acompanyen i el rossinyol també.
ResponEliminaJo sí que he sentit el rossinyol! Fa joc amb el poema... i amb les flors.
ResponEliminaFulles de margarida...La millor pissarra per escriure noms. :-)
ResponEliminaCom canta el rossinyol!
ResponEliminaHa vingut a veure el teu llibret ;)