Tot el que el meu cor demana
batec rere batec manxant sang
com qui manxa tinta
Mullant la ploma al cor com va dir
aquell que guardava fusta al moll
o agafant amb els dits el glaç que
de vegades crema la sang ,tres voltes rebel
com la Marçal ....tocant l'acordió
nocturn com en Salvat ....
Tot el que el meu cor demana
tic tac rere tic tac manxant temps
com qui manxa tinta
Xamans, ell i ella, màgics
cors que es van escriure
a cops de venes tibades
curulles de sang i de mots
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M,agraden les teves referències, m'agrada que els diguis xamans, màgics, prou que en són!
ResponEliminaA veure si puc seguir...
tot el que demana el cor.
ResponEliminaés seguir fent camí
il·lusionats.
Manxant xamans! La sang i la tinta són unides en la poesia molt sovint.
ResponEliminasaps que et llegiria sense aturar-me... ets una corda que em tiba cap a tu.
ResponEliminaPreciosa. Sempre.
Ui si podéssim aconseguir tot el què el cor ens demana...Prefereixo paraules de tinta...
ResponEliminaLa baula de la passió.
ResponEliminaParaules i batecs. Herències privilegiades.
ResponEliminaQuins xamans, Elfree! Poesia a les venes, i nosaltres hereus afortunats d'aquest llegat excepcional.
ResponEliminaMàgic poema, força dels mots que m'arriben ben endins.
ResponElimina