divendres, 12 de juny del 2015

Tot el que el meu cor demana

Tot el que el meu cor demana
batec rere batec manxant sang
com qui manxa tinta

Mullant la ploma al cor com va dir
aquell que guardava fusta al moll
o agafant amb els dits  el glaç que
de vegades crema la sang ,tres voltes rebel
com la Marçal ....tocant l'acordió
nocturn com en Salvat ....

Tot el que el meu cor demana
tic tac rere tic tac manxant temps
com qui manxa tinta

Xamans,  ell i ella,  màgics
cors que es van escriure
a cops de venes tibades
curulles de sang i de mots

9 comentaris:

  1. M,agraden les teves referències, m'agrada que els diguis xamans, màgics, prou que en són!

    A veure si puc seguir...

    ResponElimina
  2. tot el que demana el cor.
    és seguir fent camí
    il·lusionats.

    ResponElimina
  3. Manxant xamans! La sang i la tinta són unides en la poesia molt sovint.

    ResponElimina
  4. saps que et llegiria sense aturar-me... ets una corda que em tiba cap a tu.

    Preciosa. Sempre.

    ResponElimina
  5. Ui si podéssim aconseguir tot el què el cor ens demana...Prefereixo paraules de tinta...

    ResponElimina
  6. Paraules i batecs. Herències privilegiades.

    ResponElimina
  7. Quins xamans, Elfree! Poesia a les venes, i nosaltres hereus afortunats d'aquest llegat excepcional.

    ResponElimina
  8. Màgic poema, força dels mots que m'arriben ben endins.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons