dissabte, 30 de juliol del 2011

El revers



No és pas de dia
que se somnia.
La lluna és connectada
a la poesia
com els ulls són
relacionats amb el cor.
Els versos són
la residència dels somnis,
de la bellesa, del sentiment,
igual com una flor
sense descloure's,
esperant el lector.

[provant de seguir la residència de deomises,
i els versos de la Isabel]

3 comentaris:

  1. És una imatge molt bonica, aquesta del poema que no es desclou fins que troba el lector!

    ResponElimina
  2. Aix! m'he equivocat i he deixat el comentari ne un altre post... deia que et segueixo amb la lluna connectada a la poesia.

    ResponElimina
  3. Gràcies pel seguiment, Helena!


    [seguiment extraoficial]

    Residència (II)


    Deixa'm residir entre els batecs del teu cor,
    En el ressò que et sustenta la vida,
    En el bri més minúscul de la teva pell:

    He descobert la necessitat massa tard
    Però m'hi aferro amb l'afany del moribund
    Que sap que la darrera esperança no fuig
    Mai, amb la fam de qui anhela estimar.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons