No t'oblides del que ets.
No t'oblides del que has fet.
No t'oblides que els sons són
el més important del que tu saps.
No t'oblides del que fas.
Del que fas des que la raó recorda.
Des que els records te'n portaren.
I la visió musical del món és falsa.
Però quan un so s'allarga,
quan un so es perllonga a l'infinit,
a l'infinit del temps cercant la seua mort
que ningú gose replicar aquest dolç suïcidi.
Ara m'agradaria poder dibuixar aquest so que es perllonga cercant la seua mort. :)
ResponEliminaMolt bonic, Vicicle.
Vicicle...et segueixo?
ResponEliminaVicicle... et poso una imatge?
ResponEliminaCarme!!!
ResponEliminaquin il·lustració més magnífica!!!
escolto la música des d'aquí!!!
Ja m'agradaria a mi acompanyés el meu!!!
Ei, quina canya. Estic escoltant un concert del Ray Charles al Mezzo i ningú ho hagués il·lustrat millor que tu. Moltes gràcies.
ResponElimina