Versos i mots vinguts del cor,
Estrofes carregades de mi
Perquè em coneguis lentament.
I una garlanda que accentuï
La profunditat dels teus ulls,
Que sotgen qualsevol racó
Del món, com qui busca la vida.
Això és el que t'ofereixo:
L'oxigen a flor de pell, i el bes
Que sembri passió en els llavis.
I enfilalls de mots, un devessall
De ritmes per esdevenir vassall
Permanent en el reialme del teu cos.
d.
Se'ns acaba el juliol, on rodarem ara poemes?
ResponEliminaEls versos i mots sempre haurien de venir del cor.
ResponEliminaJo també ho trobaré a faltar, fins la propera!
M'agrada, és un poema molt tendre.
ResponElimina