(seguint l 'Helena i l'Anton també)
La lluna és connectada
La lluna és connectada
a la poesia i el vent també.
El vent, en secret,
escampa uns enfilalls de lluna
pels núvols i per les branques...
Damunt la mar, estela de llum
que perdura, per rescatar-hi mots.
La poesia està connectada
a la lluna i al vent també.
Il·luminen, els mots, dins dels versos i
poemes netegen l'aire, portats pel vent.
En el dia a dia, dins del Juliol de poesia.
En el dia a dia, dins del Juliol de poesia.
He observat la diferència entre "el vent" i "al vent".
ResponEliminaM'agrada molt això que "versos i poemes netegen l'aire", tal i com ha de ser!
La diferència de ser subjecte o no ser-ho, ho dic bé, oi?
ResponEliminaGràcies, Helena!
He anat seguint i seguint-vos... GRACIES A TOTS. Ara a continuar d'altra forma, o parar o que sé jo.
ResponEliminaqUE RES ENS PREOCUPI TANT COM PER ALLUNYAR-NOS DE LA POESIA. Anton.
et segueixo...és demà el darrer dia oi?
ResponEliminaGràcies, Elfri!
ResponEliminaSí, sí, és demà, però sembla que han passat vents d'acomiadament, aquest matí... :)
T'he agafat els enfilalls i me'ls he endut amunt...
ResponEliminad.
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaVítrica tertúlia
Torna la pluja,
La petja de l'autumne.
Anomenar-te
El fi (*) de les paraules
Serà buscar el poema.
d.
PS: entengui's (*) com a sinònim de 'finalitat'.