dissabte, 30 de juliol del 2011

Enfilalls

(seguint  l 'Helena  i l'Anton també)

La lluna és connectada  
a la poesia i el vent també.

El vent,  en secret,
escampa uns enfilalls de lluna
pels núvols i per les branques...

Damunt la mar, estela de llum
que perdura, per rescatar-hi mots.

La poesia està  connectada  
a la lluna  i al vent també.

Il·luminen, els mots,  dins dels versos i
poemes  netegen l'aire, portats  pel vent.
En el dia  a dia,  dins del  Juliol  de poesia.


7 comentaris:

  1. He observat la diferència entre "el vent" i "al vent".

    M'agrada molt això que "versos i poemes netegen l'aire", tal i com ha de ser!

    ResponElimina
  2. La diferència de ser subjecte o no ser-ho, ho dic bé, oi?

    Gràcies, Helena!

    ResponElimina
  3. He anat seguint i seguint-vos... GRACIES A TOTS. Ara a continuar d'altra forma, o parar o que sé jo.
    qUE RES ENS PREOCUPI TANT COM PER ALLUNYAR-NOS DE LA POESIA. Anton.

    ResponElimina
  4. et segueixo...és demà el darrer dia oi?

    ResponElimina
  5. Gràcies, Elfri!

    Sí, sí, és demà, però sembla que han passat vents d'acomiadament, aquest matí... :)

    ResponElimina
  6. T'he agafat els enfilalls i me'ls he endut amunt...


    d.

    ResponElimina
  7. [seguiment extraoficial]

    Vítrica tertúlia

    Torna la pluja,
    La petja de l'autumne.
    Anomenar-te
    El fi (*) de les paraules
    Serà buscar el poema.



    d.


    PS: entengui's (*) com a sinònim de 'finalitat'.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons