No vull un diapasó
que em marqui les octaves,
que em lligui a la freqüència,
que determini el ritme.
Tinc un so, ben endins,
que potser no sempre sap musicar
una bona melodia,
que es perd en la partitura
i perd el tempo.
Però quan un so se m'allarga
i es perllonga
li cerco -insistentment i apassionada-
la música que escriu.
seguint Vicicle
Doncs repeteixo... si t'agrada...
ResponEliminaA mi m'agrada que no ens marquin les octaves ni ens lliguin a la freqüència... :)
gràcies per l'acompamyament musical, carme. :)
ResponEliminaUn tant agredolç és que el suïcidi dels sons es faça música. M'agrada, fanal.
ResponEliminaM'enduc "Tinc un so ben endins" i et segueixo.
ResponEliminaT'espero, Carme.
ResponEliminaVicicle,
ResponEliminala música és una bona raó per no suicidar-se.
Diria que és essencial.
Gràcies!
a mi també m'ha agradat "tinc un so..."
ResponEliminaSensacional poema. Me'n recorda un alre però ara no el tinc a mà...
ResponEliminaMolt bonic.