Tinc un so ben endins,
tinc la lluna als llavis,
a la mirada els teus ulls
i les paraules dels savis.
I un aroma de sal
i un perfum fi de bosc
i un desig de volar
amb les ales del somni.
Si vols venir amb mi,
cantaràs a ritme de la nit
pel jardí dels baladres.
Tinc un so ben endins.
Quina preciositat de poema, Isabel!
ResponEliminaGràcies!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaIntento seguir-te, abans de tancar la paradeta...
ResponEliminad.
Gairebé se sent, aquest so, Isabel, acompanyat d'aquesta imatge que hi ajuda.
ResponEliminaMolt bonic poema, Isabel.
ResponElimina