Sé que hi ha un far
perquè n'hi ha hagut un
que encara em guia.
Potser només n'és un reflex,
a través del qual també
m'arriba la seva llum.
Tots els ports tenen el seu nom.
[seguint la Carme i Joan Barril]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
He, he, he...
ResponEliminaPrimer abans de llegir el poema he vist el parèntesi de baix i m'he dit Joan Barriiiil?
Però en llegir el poema tot s'aclareix: tothom sap que tots els ports duen el TEU nom.
Molt bonic el poema i molt plaent el teu somriure i clucada d'ull.
Gràcies per seguir-me i per posar-me de parella amb el J. Barril.
Em feia una mica de cosa de plagiar-lo, però és que s'esqueia tant!
ResponEliminaTambé he "plagiat" en Barril... Però et segueixo, potser perdent la bellesa dels teus versos... Gràcies, Helena, per tan belles paraules!
ResponEliminad.
Si en son de bonics, els fars!
ResponEliminaBonic poema, Helena!