dimecres, 17 d’octubre del 2012

El far i el mar



Sé que hi ha un far
perquè n'hi ha hagut un
que encara em guia.
Potser només n'és un reflex,
a través del qual també
m'arriba la seva llum.
Tots els ports tenen el seu nom.


[seguint la Carme i Joan Barril]

4 comentaris:

  1. He, he, he...

    Primer abans de llegir el poema he vist el parèntesi de baix i m'he dit Joan Barriiiil?

    Però en llegir el poema tot s'aclareix: tothom sap que tots els ports duen el TEU nom.

    Molt bonic el poema i molt plaent el teu somriure i clucada d'ull.

    Gràcies per seguir-me i per posar-me de parella amb el J. Barril.

    ResponElimina
  2. Em feia una mica de cosa de plagiar-lo, però és que s'esqueia tant!

    ResponElimina
  3. També he "plagiat" en Barril... Però et segueixo, potser perdent la bellesa dels teus versos... Gràcies, Helena, per tan belles paraules!


    d.

    ResponElimina
  4. Si en son de bonics, els fars!
    Bonic poema, Helena!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons