La vida dansa i ballem sempre
de vegades balls tristos, a cops galops frenètics
o valsos o sensuals tangos de lletra addictiva...
Mai és tètrica la vida ni els moments gloriosos
són gloria ni la gloria és excelsa
dansem sols i en companyia
Potser som estels que giren planetes
i planetes disfressats d'estels i sols
o corbes mutants , viaranys màgics...
Alcem la copa curulla de mots
i brindem a la vida un somriure!
Molt molt molt bonic... i esperançador, què caram...
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaPotser si que som estels que fan girar planetes i planetes disfressats d'estels i sol.
Viaranys màgics plens de poesia.
Molt bonic, Elfreelang!
Elvira, dubtava entre emportar-me la dansa o el somriure final... I ballar ja m'agrada una mica, però molt més m'agrada somriure!
ResponElimina