En Cada mirada absent
es va perdent el so,
s’acaba l’aire...
Et desdibuixes lent
arribada la nit
-és cert que la son
entela la memòria-.
El teu record és silenci.
Bocins d’ahir queden
impregnats als llavis
amb un lleuger regust
a dolç oblit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Fet! Seguiment realitzat, encara que no a l'alçada...
ResponEliminad.
Maijo! M'agrada molt el teu poema!
ResponEliminaMaijo,
ResponEliminaquina preciositat de poema! i a sobre ben acompanyat d'aquest dibuix de mar.
M'agrada moltíssim.
Em quedo amb la imatge de "és cert que la son entela la memòria".
Una abraçada i felicitats per aquesta estrena a les itineràncies tan reeixida!
Ei! En serio? Fantàstic! Gràcies.
ResponElimina