dimecres, 2 de febrer del 2011

Record o oblit?



En Cada mirada absent
es va perdent el so,
s’acaba l’aire...

Et desdibuixes lent
arribada la nit
-és cert que la son
entela la memòria-.

El teu record és silenci.
Bocins d’ahir queden
impregnats als llavis
amb un lleuger regust
a dolç oblit.

4 comentaris:

  1. Fet! Seguiment realitzat, encara que no a l'alçada...


    d.

    ResponElimina
  2. Maijo,

    quina preciositat de poema! i a sobre ben acompanyat d'aquest dibuix de mar.
    M'agrada moltíssim.
    Em quedo amb la imatge de "és cert que la son entela la memòria".
    Una abraçada i felicitats per aquesta estrena a les itineràncies tan reeixida!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons