Sota la claror del somriure
deixarem que flueixin
totes les imatges
de nostàlgia en blanc i negre.
I sabem que cada mot
va avançant en el camí
que ens queda per fer.
que ens queda per fer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
et segueixo la claror del blanc i el negre?
ResponEliminaDe dia tot es veu més maco, per aixo diuan que " a la noche todos los gatos son pardos".
ResponEliminaPerfecte, fanalet!
ResponEliminaClaror de quan creix el dia... Pakiba!
La claror de l'esperança. Molt bonic!
ResponElimina¿S'acaba febrer i s'acaben els poemes?
ResponEliminaL'enigma Deomises plana pel cel com el vapor dels reactors.