Et prenc les malmeses parets.
Gràcies, hi faré una ullada, per veure com els restaures.
junt amb l'heura hem de reconstruir el que les maltempsades ens han volgut anorrear per swempre. Anton
:) Montse, m'agrada aquesta esperança!
A mi l'heura sempre me'n desperta, sempre enfilant-se arreu.Bonic poema, montse!
Et prenc les malmeses parets.
ResponEliminaGràcies, hi faré una ullada, per veure com els restaures.
ResponEliminajunt amb l'heura hem de reconstruir el que les maltempsades ens han volgut anorrear per swempre. Anton
ResponElimina:) Montse, m'agrada aquesta esperança!
ResponEliminaA mi l'heura sempre me'n desperta, sempre enfilant-se arreu.
ResponEliminaBonic poema, montse!