Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
tan sols un cop podem escriure cada història
tan sols un cop puc donar-te la mà.
El camí és sempre tan fressat
que ens arrossega
com si fos una corda a la que estem agafats.
Però a cada pas ens creix la saviesa
i a cada pas podem començar
aquell camí nou, del nostre somni
i fer un primer pas es començar a fressar.
No més un cop pasem per la vida , si fos d'altre manera segur que moltes coses o camins no els tornariem a fressar.
ResponEliminaSomsempre aprenents, en tot momeknt, Pakiba ,
EliminaNomés un cop i sense un bri de saviesa. Quan comencem a ser una mica "savis" ja hem fet la major part del camí.
ResponEliminaJa tens raó... Ja hem fet la major part del camí ihem après poquet...
Eliminasàvia reflexió tot plegat vivim sense cap possibilitat d'assaig
ResponEliminaCada cosa que fem va de bo de bo...
EliminaSempre és bo començar algun camí que hem somniat...
ResponEliminaA cada pas ens creix la saviesa i si podem fer els nostres passos al costat d'algú com tú, aprenem lliçons de vida que fan millor i únic el nostre trajecte.
ResponEliminaGràcies per donar-me tan sols un cop la mà. En tinc prou. Agafant-la un cop sé que m'acompanyaràs sempre.