LLIBRE DELS MORTS
Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda, no t’apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d’estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes,
l’ombra d’un arbre damunt l’ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l’arbre i la remor del vent
a les branques que s’alcen vers la llum!
.........................................................................................Salvador Espriu
.........................................................................................Salvador Espriu
Esvelta flama,
ResponEliminacap a més nord tu sempre
ens crides. Terra,
set d'aire la paraula
dita, com blat que grana.
(inspirat en una escultura de Martí Morros)
Quantes coses hi ha per estimar...El blat , la casa , la barca, la vinya, la remor del vent...
ResponElimina