Intentant seguir un poema amagat, seguint a Deomises
Dos cossos
amagats rere el mirall,
petons que cauen
suaument per l’esquena.
Dos cossos
amagats rere la lluna
abrigats pel fred
i la foscor.
Dos cossos
amagats rere la porta
jugant enriolats
amb la temptació.
Marta, em ve de gust seguir aquest mirall! :)
ResponEliminaBon vespre!
Quins jocs més bonics aquests dos cossos! Un poema molt dolç i enriolat! Gràcies Marta!
ResponEliminaDos cossos, que guspiregen ajudats per la llum del teu poema.
ResponElimina[seguint 'in margine']
ResponEliminaCèdula
Rere la porta,
El bes vincla l'esquena
A la tendresa.
Tindré la immensa
Foguera de la joia
Per estimar-te.
L'amor rubrica
El full on hem d'escriure
Tota vivència.
d.