Una pruna i un préssec
fan una nectarina,
així jo voldria entremesclar
cel i terra, ànima i cos,
o dona i home,
per guarir
tots els mals del món.
Com passa, a vegades,
amb la síntesi d'un vers.
[provant de seguir Zel]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaSíntesi
En resum, l'ànima drupàcia
De la nectarina amalgama
La dolçor i l'aspresa,
El cor ligni i la polpa tendra,
La llisor i la rugositat.
Potser els extrems s'aproximen
Més del que creiem. Com tu i jo...
d.
Molt bo. Ja ho sé que els extrems s'aproximen més del que creiem!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi aquest seguiment senzill i extraoficial, Helena
ResponEliminad.
D'una forma o altra tot s'uneix, falta trobar el com, el què... Hi han unions meravelloses...Anton.
ResponEliminaProu que ho està tot plegat entremesclat... ;) i aquí encara més!
ResponElimina