Les disfresses apareixen planant pels carrers tristos
arrossegades pels peus encoixinats dels traïdors
que, complaents amb si mateixos, subjuguen inconscients
per escampar malures sota màscares folles de besades...
Lladres de bondat, no saben del vertígen de l’amor
que ens fa cercadors incansables de fruits
complaents, sí, però certs, veritables, fidels al
pensament,
rars, sí, però mai impossibles...
(seguint el delit de l'Anton)
he quedat distret amb la teva perorata, ara que també he suat una mica per acomplir amb el desig.
ResponEliminaAixò de les paraules quan es rebel·len i es busquen conjuntures extremes de vegades mel val deixar-ho còrrer, una amb l'altre es líen el capdell es fa com bola de neu... Con tal no ens tornem bolats amb tantes sensacions. Anton.
A mi no m'importa volar-me una mica amb tantes sensacions... :)
ResponEliminaN'hi hauria d'haver més de lladres de bondat...
ResponElimina