La llum perduda, els rostres
Dels pares en deixar la llar,
Una vegada més atacada.
Però la memòria subsisteix,
Amb passes fermes camina
Cap a nous llogarets
Que alberguin les reminiscències.
Pren cada bri del meu cor,
Vida viscuda, guarda'ls
Entre els encenalls d'un foc
Que no s'apagarà mai més,
I sabré que el bressol
De la naixença perdurarà.
d.
Molt bonic i molt sentit!
ResponEliminaTot i les passes que ens encaminen a un nou demà, al cor sempre portarem les reminicències de la llar que ens va bressolar...
Gràcies, deo, em sembla un seguiment molt bonic i entranyable.
ResponElimina