escasses, les llavors de llibertat...
les mercadegen al sud,
més enllà de la nostra mar
les sembren, tossuts,
tot i que saben que mil botes fosques
les trepitgen
de dia, de nit,
mil mans hi tornen, sembren de nou,
i sacrificats, si cal, les adoben amb sang
no hi ha por, només desig
de guanyar camins possibles
qui ens vendrà llavors tan fermes?
les mercadegen al sud,
més enllà de la nostra mar
les sembren, tossuts,
tot i que saben que mil botes fosques
les trepitgen
de dia, de nit,
mil mans hi tornen, sembren de nou,
i sacrificats, si cal, les adoben amb sang
no hi ha por, només desig
de guanyar camins possibles
qui ens vendrà llavors tan fermes?
.
(seguint carme)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBé, ha quedat bé igualment. Ningú com vosaltres per anar sembrant.
ResponEliminaUna abraçada.
No sé si ens les vendran, Zel. Potser ens les haurem de buscar pels nostres propis mitjans.
ResponEliminaM'ha agradat el teu poema!
Duc penjat del coll
ResponEliminaun pot fosc
ple de llavors
que el vent i la mar
m’han dut vora la llar.
Cada mot
que alci el vol
fins terra estranya
fos d’olivera bagot
i no es trobi sol
en estrenar entranya,
per florir tot l’any
amb renovat afany
defugint la soledat,
milions de nous mots
lluint en tots els brots
la paraula llibertat.
Aquestes llavors hem de conservar-les com un tesor.
ResponElimina