Si aquell moment, ja incert,
que va ser darrer,
sense pensar-ho massa,
em sacseja encara
dins del seu trèmul deixant...
Em cal permetre,
per fi, allò que sempre
m'havia estat prohibit.
Que aquest silenci
que bat als ulls,
penetri fins al cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Escolto la música del meu darrer post. Ens hem creuat en el pensament silenciós que ens batega als ulls. T'hi duc.
ResponElimina:**
També he escoltat la música del teu darrer post... coincidim...
EliminaSegueix el rastre del teu silenci,
ResponEliminadins el blanc del blau.
Fita
Sacsejat silenci... si és que això és possible...
EliminaSomente em silêncio podemos ouvir a voz do amor.
ResponEliminaBeijos
Joelma
Fantàstic que el silenci entri dins del nostre cor...Serà un silenci ple d'emocions...
ResponElimina