20 – 6 – 09
De la feblesa naix ma tristesa
Infosa en les venes plenes de fred.
Sol camino per viaranys de pobresa
Al compàs d’un únic pensament.
Sento tremolor de l’hivernada
Quan tords i merles no canten a la font.
El foc de sarments no és prou i la gebrada
Corrou els dits i galtes fent singlots.
No surt el sol, la boira escabellosa
Em tapa els ulls, finestres fetes nit.
Somnio quan ahir tenia roja rosa
I el seu perfum de noia el tenia als dits.
Que surti el rei i cremi ma feblesa
De trist i fred nou caliu serà trobat
I el crit valent allunyarà tristesa
I omplirà camí d’arbriu nou ben plantat
De la feblesa naix ma tristesa
Infosa en les venes plenes de fred.
Sol camino per viaranys de pobresa
Al compàs d’un únic pensament.
Sento tremolor de l’hivernada
Quan tords i merles no canten a la font.
El foc de sarments no és prou i la gebrada
Corrou els dits i galtes fent singlots.
No surt el sol, la boira escabellosa
Em tapa els ulls, finestres fetes nit.
Somnio quan ahir tenia roja rosa
I el seu perfum de noia el tenia als dits.
Que surti el rei i cremi ma feblesa
De trist i fred nou caliu serà trobat
I el crit valent allunyarà tristesa
I omplirà camí d’arbriu nou ben plantat
Un crit valent...m'agrada Anton!
ResponEliminaT'agafo el camí!
L'he llegit amb atenció i aquesta idea del crit valent que fa fugir la tristesa la trobo maquíssima :-)
ResponEliminaSaps, Antón? M'enamora el teu vocabulari, tens un sac curull de paraules precioses, com sempre, admirable...
ResponEliminaAnton, abans que jo, ja parlen de els teves paraules, de la teva força... no puc més que dir que estic totalment d'acord que tens una immensitat de paraules precioses, però jo avui i molts altres cops, m'he fixat en el ritme dels treus verosos.
ResponEliminaEl ritme que li dónes fa que el poema surti gairebé èpic, amb una força que s'ho emporta tot i arrossega l'ànim.
La veu llençaa un ritme, cadenciós, dilatat, encongit...ritmic.
ResponEliminaL'escrit es la veu posada al paper.
Quan un llegeix, m'ho va ensenyar la sra. BRIANSÓ que l'Assumpta sap qui és, s'ha de llegir amb aquesta cadencia que demana l'escrit, allargant o retrassant segons mana el contingut.
Jo amb els meus trenets procuro fer-ho, de vegades em surt altres soc molt lluny. Per això la poesia és molt difícil, a demés del sentiment, comporta unes lleis. Ja ho diuen que hi ha molts versaires, però pocs poetes.
Jo fent els meus trenets em sento content, que volem demanar més. I si conseguim posar-hi figures...
Tots anem per el mateix camí de la il·lusió de que el que escribim s'entengui i faci moure quelcom interior. Que més puc demanar? Anton.
Haurieu de sentir la Sra. Briansó llegint, deu tenir uns 85 anys i és una passada com entona, no sembla que llegeixi, sembla que "ho visqui" :-)
ResponElimina