La teva veu és bressol
Per al meu món nounat.
Colliré flors i dubtes,
Núvols de pluja grisos,
I escamparé arreu la tempesta.
He pogut estimar-te,
Amb la flonja delícia
De somniar despert.
I ara vetllo el malson.
d.
dijous, 8 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Mol bell deomises i trist....et bescanvio el malson per algun tros de somni!
ResponEliminavol dir que segueixes, Elvira?
ResponEliminaSi no... segueixo jo!
Quan les tempestes s'escampen molt ja deixen de ser tempestes!
ResponElimina