el ventre del cosmos

Dins del laberint dels jeroglífics
hi ha ocells que hi han fet el niu:
mots aleatòris escrits entre les branques
de l'ombra dels xipresos ressecs de temps.
Perquè el temps passa, no ho dubtis,
et persegueix mentre cerques la sortida
de les ziga-zagues. T'espera a les cantonades,
et distreu, t'espanta, t'empeny... juga.
Els colors tornaran a pintar les prunes
i lluïran coms sols sucosos de galàxies.
A la sortida
el ventre confortable del cosmos ens espera.

melassa (seguint les prunes)

es fa esperar el temps desitjat,

així com esperes els llavis saborosos

de la boca estimada

es fa esperar qualsevol dolçor

que apaivagui la set d'amor

que sempre ens manca

arribarà el temps dels préssecs vellutats

i amb la melassa,

la llepòlia de la teva pell suau

no seré mesquí, si no t'acostes

m'acontantaré amb la flaire...

Jeroglífiques piràmides

[seguint Elvira FR]

Vull jeroglífics
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.

Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...


d.

Fructíferes geometries secretes

( Tot seguint Fructífera de deomises i Geometries secretes de barbollaire)

Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...

Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....

Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....

Mètode

[seguint les paraules iròniques de l'Anton]

Hauré de prendre
Les dosis de tristesa
Si em bufeteja
La vida mentre em lliura
Paraules que em corsequen?


d.

6 .-NECESSITAVA PARLAR

6 – 7 – 10

6.- Necessitava parlar

I parlava, parlava...

No tenia pausa

I boca,llengua reseca,

Però ell...

Parlava, parlava.

.................

Molts es preguntaven ;

- Què diu?

- Paraules,... Paraules...

..............

El mon és de les Paraules.

- Què diuen,... què volen dir ?

- No importa, TU, Paraules.

----------------------------

NOTA.-Intentaré anar seguint. Com que no tinc clar com s'ha de fer. intentaré posar el meu fullet de calendari i qui el vulgui arrencar que l'arenqui... Que tothom gaudeixi que és del que es tracta.

Que tinguem salut per arribar a la fita i ganes i voluntat en la clepsa i en la ploma... Ho desitjo de cor a tots. Anton.

Infància

[segueixo la Mercè Climent]

He pensat en gladiols,
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.

Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.

Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,

A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.


d.

Solitud

Ares, d'Àgueda Climent

Continuant amb el dolor enganxat a la gola de Deomises...

Solitud

Solitud,
marbre gèlid
i una ombra que et plora.
Una data,
un instant
i el vertigen de necessitar-te.
Gladiols,
el teu vers
i el dolor enganxat
als ulls,
a la gola,
a l’estómac.

Al record.

Fructífera

[seguint Barbollaire, Francesc Mompó i Carme R]

He estat desvetllat pel clam,
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.

I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham

Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes

Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.


d.

Geometries secretes

(Seguint a Carme i Francesc)

Estrenar, cada dia,

el record de la teva presencia.

Trencar geometries

amb sinuositats canyella.

La dolçor del teu pit.

La suavitat del teu ventre.

Acollir l’embat

de la suor més fresca.

Ser mar.

Ser terra.

Ser, en l’abraçada

silent,

el crit secret dels sentits.

EL CRIT DE LA TERRA

Faig farina d'un blat antic
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.

Cultius

Cultius  de la memòria.

Terra  fructífera

on ha arrelat  el blat

i les  prunes més  dolces.

No siguis erm

de reminiscències.

Plantarem noves llavors,

i estrenarem  diversitat

també  en els  records.

Memòria

[seguint fanal blau]

Em cau l'insomni
Damunt de les parpelles:
L'estiu escalfa
Cultius de la memòria,
On creix la melangia.


d.

Amb son als ulls

Amb son als ulls,

miro de replegar.

Quan el tornar de nou,

està al caure,

estreno joc de mots i colors

damunt de les parpelles.

Voràgine pacífica

[segueixo, alhora, en Barbollaire i la Carme R]

Còmplices de versos,
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.

Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.

Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.


d.

Jugo

Jugo,  al joc  de la vida

amb  els mots i amb  els colors.

Ens  fem còmplices de versos

espurnes  d'un mateix  foc.

Follament còmplices

(Seguint el traç d'Elvira FR i Joan Guasch amb permís)

Sols si construïm el silenci

que dona sentit al mot

i coneixem la fosca

que fa clara la llum,

la nostra rauxa deixarà de ser

un traç enrevessat.

I,

mirant-nos en les paraules,

no ens quedarà més remei

que somriure,

follament còmplices,

d’aquest joc de la vida.

Una tarda a l'hort

(Aquesta roda és un huracà de poemes, segueixo a tots ... segueixo res.)

Berenàvem pa amb vi i sucre
i jo et deia:

"Pitets de pruna
dolços com fruita
sense pinyols "

I tu reies
i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...

només temps

(responc l'Elvira FR de les 19.25)

En efecte, només som un instant,
som temps que degota líquid, oceànic
com una intensa col·lecció d'onades irrepetibles.
El trajecte zigzagueja aleatori entre voràgines
i calmes. Ara el cel és ras.
Ara plou amb follia irrefrenable,
amb ànsia d'existir, de perviure, de mullar,
d'estripar la tela del cel amb lluminàries sobrenaturals!
No és una guerra, és un espai de somnis.
És un espai qüàntic d'amor i desamor
que degota amb constància infinita
per la fina línia plena de dies, de vides.
Ara la tempesta dorm. Les paraules es bressolen
i la lluna fa non-non. L'univers suspès
sura subtil en la daurada teranyina del temps.

L'EXPLOSIÓ

( responent a qui segueix a qui i amb què de Laura T de les 15;11)

Ha esclatat la guerra i no és pas una guerra senzilla
bombes líriques, èpiques i de totes les rimes
esclaten sense parar a la xarxa dels somnis
hi ha qui somia depresa, accelerat prem el mot
com si li anés la vida i avança a cops de poema
Ha esclatat la guerra i no és una guerra assassina
és batalla de rims, de metàfores foses, d'ales i vols
d'instantànies poètiques i de poemes alats que fugen
esperitats com un coet supersònic trencant ones,
  esmicolant les barreres del temps de l'espai i dels versos
I tot plegat sembla recordar-nos que no som més que un instant
una col.lecció de moments irrepetibles.