dimarts, 9 d’octubre del 2012

El sol i el cel
deixondeixen els mots amorosits
i en bufen la pols del temps.
Alliberats, eixorden amb crits
i posen noms al món
i el món, llavors, desperta
en l'horitzó dels horitzons
i en la teranyina de camins
busca la incertesa del futur.

5 comentaris:

  1. Enyoro aquell vol,
    recordes?
    aquell vol dels mots alats,
    dels mots en llibertat
    que ens regalàvem sempre.

    Ara són presoners
    entre reixes de dubtes
    i cadenats
    de prudència i mesura.

    Enyoro aquella vibració
    recordes?
    dels mots sintonitzats
    que sense saber com
    fabricaven camins.

    Enyoro la il·lusió,
    recordes?
    ...

    ResponElimina
  2. Mitjançant els mots descobrim el món, i ja no dic res més perquè el comentari de la Carme em té embadalida.

    ResponElimina
  3. Doncs ja en som dues, novesflors.
    Els mots amorosits d'en Joan també provoquen en mi aquest efecte...
    Gràcies, Joan, per la teva poesia!

    ResponElimina
  4. Joan, a mi també m'heu deixat embadalida, entre el teu poema i el de la Carme...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons