Monet
Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.
No sé què en reixirà, però em ve de gust seguir-te en aquesta itinerància tan bonica!
ResponEliminaNoies... quina bonica, bonica itinerància ens està sortint, no trobeu?
ResponElimina:) No puc de deixar de creure en els mots, com tu.
WOW!!
ResponEliminaÉs tan preciós que no sé que dir per tal de no malmetre el poema!
ResponElimina