dilluns, 8 d’octubre del 2012

La deu de la paraula

Monet




Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.

4 comentaris:

  1. No sé què en reixirà, però em ve de gust seguir-te en aquesta itinerància tan bonica!

    ResponElimina
  2. Noies... quina bonica, bonica itinerància ens està sortint, no trobeu?

    :) No puc de deixar de creure en els mots, com tu.

    ResponElimina
  3. És tan preciós que no sé que dir per tal de no malmetre el poema!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons