el mirall que ens acompanya.
Abans miracle d'atracció,
ho feia tot a la nostra mida.
Ara, nítidament el veig
amb la claror que retorna.
Hi som tots, ben dibuixats
i ben reals...
o potser no,
aquesta realitat ja no és la meva.
Encara hi vull ser,
però, imperceptiblement,
ja me n'escapo.
Carme, jo diria que poc o molt ens el fem a mida sempre. Hi ha un temps que ni gosem mirar-nos...el pas del temps és inclement. Ara hi busquem clarors, les nostres i les dels altres.
ResponEliminaSi que tens raó, sempre ens el fem a la nostra mida... però la nostra mida canvia, també...
EliminaSegur que si t'acostes al mirall t'hi veuràs reflectida.
ResponEliminaI en el reflex hi endevinaràs els sentiments.
Segur que sí, Xavier... els sentiments, no és sempre el primer que es veu?
EliminaIntento seguir-te, amb aquest mirall que ens acompanya
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse!
EliminaSembla un mirall trencat, tu mateixa et faràs molta companyia...
ResponEliminaTrencat, no, no ho és... però la companyia segur que me la faré, això si...
EliminaEscapar-se una estona de la realitat, també ens fa bé.
ResponEliminaSí, també està bé!!!
EliminaVeure's en el mirall de l'art, de la poesia, a vegades agrada, a vegades molesta. No veure's-hi reflectida també.
ResponEliminaEm costa d'entrar en aquest poema, però m'agrada. Voldria seguir-te si pogués.
Moltes gràcies per seguir, Helena. Ha estat un seguiment molt ben aconseguit i dius coses que resolen aquest final inacabat del meu poema.
EliminaM'agrada aquest final.